Procura.

Tu, tu procura.

Tu tingues el valor de rendir-te, 

que jo arreplegaré tots els trossos,

que la teua malparida ànima serà de vidre,

però jo sóc de carn, teu, i d'ossos.

Tu procura, cau al terra, fes-te mal,

que jo seré el primer en enlairar-te;

que jo t'he vist al cel, t'he vist volar!

tu procura...que jo estaré, per si has de caure.

Que et creus que estàs sòl!

Que et penses que no tinc mil pluges

per si fas forat al terra, caure tots dos?

Bufa fort que has d'empenyer; no et preocupes.

No et preocupes...

Que jo estaré per tu, per el teu tu d'ara

i per al teu tu de quan veges fons i mancança de llum.

Que jo, si cal, et rente a besos la cara,

que jo, si cal, et done el meu cor a tu.

Però, tu procura no riure.

Procura veure't al mirall i sentir-te feble,
que m'agafe del futur i el faig vindre;

que jo per tu, si cal, procure, sempre.