Tinc i tens

Tinc i tens un tros del cor que m'ha perdut,

tens més que jo, però el que jo tinc,

el que jo tinc és meu, tot i que et vol a tu.

Tinc de tu el que em deixares tenir, ser volgut;

que per tindre has tingut el meu crit

i jo he rebut el ja no tindre't el cor i el cos nus.

Tens part de mi, perquè de mi vull el teu escut,

si cal, creme el món, si cal, embogisc,

que per tindret on et tinc, se'm ha fet el sentir més cru.

I pren tot el que sóc, sóc passat si per ser tingut, sóc futur,

perquè he vist creuar el cel on tu rius,

perquè he vist tenir l'amor de prop, i ara ja el tinc lluny.

I pense que tinc una part teua que em fa de tu,

perquè tinc el teu jo més clar i viu,

perquè, crec, que tinc el teu jo, més pur.

El jo, que em feia d'estrella, en un món sense llum.