dimarts, 3 de novembre del 2015

Follaven


Tenien empremtes per tot el seu cos, i no en parle d'aquestes empremtes al seu esperit o a la seua ànima. Literalment ella tenia les seues dents al seu coll, dolça i profundament, mentre que ell tenia l'esquena plena d'arraps, els primers, més endins mentre que els darrers es podia llegir com, tot i sense poder resistir-ho, no li volia fer cap mal.

Les seues mans s'entrellaçaven per tot, ja fos entre els llençols, retorçant-se; a la paret, agafant-se fort; al terra, on lluitaven per ser davall i no fer-se mal. Podien fer tantes coses com volgueren, amb la condició de mai amollar-se les mans.

Que en passaven hores donant-se plaer, tendresa, dolçor. Ella li acaronava els cabells en descansar, i ell li besava el ventre, ni ella se'n cansava de veure'l pujar-hi entre els seus pits ni ell de veure-la somriure a mesura que bes a bes, li callava els llavis.



La primera vegada que ell era sobre ella, es quedava mirant-la fixament. Tenia un cabell que se li quedava als ulls i ell mai permetia que els ulls foren tapats. Si no es feien mal, no era sexe. Si no es miraven fixament, no era sexe I si no suaven de manera desproporcionada, no era sexe.

La primera vegada que ella era sobre ell, s'assegurava de tindre'l ben mirat. Amb ell al seu dintre, es recolzava al seu pit i se'l quedava mirant. Acte seguit sempre feia el cap enrere amb força per treure's els cabells de la cara. Notava als moviments d'ell al seu interior quan no li veia la cara. 

Mai eren quiets. Mai. No importava quan ni com ni perquè, ni tan sols importava les energies que els quedaren, sempre eren una voràgine de sexe, crits, gemecs. Les estrelles els havien vist posseir-se, també el terra, la lluna, el sol, l'aigua i el vent. 

Així doncs, si tot un món els havia vist prendre's, tenir-se, fer-se, besar-se, portar-se l'un a l'altre a l'orgasme, fins i tot donar-se els cinc quan ho aconseguien després d'hores de fer-se i refer-se, així doncs...per què n'era tan mal vist?

Quan ella es quedava dormint al seu pit, no hi havia altre món.

Quan ella el despertava a besos, no hi havia altre temps.

Eren ells, i eren ara, així doncs, què fallava?

Eren dos cossos nus tocant-se com ninguna altra persona els tocaria, com cap altre ésser els faria corbar l'esquena en un calfred de plaer i èxtasi. Que no era fi ni tan sols elegant. Ell era fort i ella n'era de ràpida. Tenien els llavis sense pell dels mossos que es pegaven quan eren a la porta del crit final, i fins i tot alguna vegada es deien coses que mai oblidaven.

Es trencaren la roba amb la boca, i fins i tot amb ella i tot es posseïren. Els crits d'ella a la vora de les seues oïdes el feien tremolar i el seu alè a la seua pell la feien a ella excitar-se més que qualsevol cós sumptuós.

Perquè ells follaven, però follaven com molts altres hagueren volgut fer l'amor.

4 comentaris :

Dis-me què en penses, així podré millorar: