divendres, 2 d’octubre de 2015

Ginebra i cervesa sota la lluna

La cosa és, que tinc a "La veu" algun que altre relat que m'agrada molt, i per tant alguna gent em pregunta si no deuria ficar-lo a "Aullido" per a tenir moltes més visites i tal...

...i es que no sonen igual. Hi han paraules que, tal vegada és solament a mi, però em senten molt bé a la meua llengua. Un "te quiero" suau és preciós però...un "et vull" em fa pensar-ne molt.

En fi, ací sóc vivint moltes experiències úniques, i per tant, escric, escric MOLT, vos deixe un d'aquests relats que se'm vingué a les cinc de la matinada.

...................................................................................................................................................................


La nit els va esbrinar a la vora d'un sofà moll i poc subtil, amb una calor insòlita per aquells temps fruit de la calefacció.Un silenci de voramar a la nit més entrada. Sols es podia sentir a l'aire, no obstant, l'olor de la ginebra i la cervesa.

No, ella volia respostes. No anava a deixar-lo anar així com així com així. L'havia forçat a obrir, i no anava a tancar fins sentir-ne. Ell tenia ganes de dir-li, però no volia.

A un punt, ella, ja confiant en ell per complet, se'l va quedar mirant als ulls, sobtada, i, sense dir res, es va deixar caure suau i lentament al seu pit, càlida, protegida. Ell va restar quiet, però amb el dubte de si veritablement li estava comptant els batecs del cor.

No hi havia manera en que ella li pogués dir que no n'estava a gust,  i, el que era pitjor, no hi havia manera en que ell ho cregués.

-Per què, per què ten vols anar de mi?-Va dir ella, mirant el sòl, contant-li el cor.

-Perquè jo en sóc per tu, i tu eres per mi, i jo estaré per tu, i tu estaràs per mi, però tot i això, i per mandat estricte del meu veritable jo, ni tu pots estar amb mi, ni jo puc permetre'm estar amb tu.

-Però per què jo?-S'hi va girar. Pot ser fou efecte de les moltes copes que s'havien pres junts, però ell va notar la lluna al seu bescoll, i dos menudes llunes mirant-lo des d'avant.

-Perquè eres la meua persona preferida.

-No sóc bonica.

-Eres molt bonica.

-No sé res de la teua estimada llengua.

-M'agrada el so de la teua veu.

-Som molt diferents.

-M'agrada el que, de tu, de mi s'allunya.

-No sóc bonica.

-I tot i així, ací eres, a sobre del meu pit, lluitant per no dormir-te, mirant-me fixament als llavis amb els ulls tendres que tens quan no vols parlar-ne del teu costat obscur.

-Fas...fas bona olor.

-Calla-La va interrompre ell, tancant un poc els ulls-No em deixes escoltar-te el cor.

Ella s'hi va adormir. Ell va procurar no moure's.

El cel va seguir tan obscur.

Però ja no feia olor a ginebra i cervesa.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: