divendres, 11 de setembre del 2015

Vull que torne



Vull que torne,
vull que torne a capbussar-se als meus ulls 
i que jo sols em puga dormir complagut als seus cabells.

Vull una vida sencera com a nostre,
un dia apagat on em mori per que s'adormi
i fer-li pessigolles mentre l'acoste.

Vull més temps del que porte
on cada vegada hi haja més vent per a que em mire
i em faça abraçar-la per por a que l'emporte,

¡Que vull una pluja on ens banyem
i davall de les gotes geloses
em bese com ens besàvem,
com sols es besen les coses bones!

I tot ho vull, per a que la musica torne,
que entre a ma vida en un bes,
que faça arc iris tot el que trobe.

Perquè vull lluita all llit sense sostre,
on sols em puga pentinar ella amb els dits
i sols em puga enamorar un poc més.

Vull que torne,
avui la lluna és més bonica, pot ser sóc més cec avui,
però vull que torne.

¡Que vull una pluja on ens banyem
i davall de les gotes geloses
em bese com ens besàvem,
com sols es besen les coses bones!

I m'hi gire, i no hi ha monstres,
però la por em pot,
i tot i que no hi puc ser més en desacord amb mi mateix,
sols, sols ho vull, sols...

...que torne.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: